El riu Ripoll neix a la serra de Granera, a 640 metres sobre el nivell del mar, i aboca les aigües al riu Besòs. Al llarg de 40 quilòmetres de recorregut travessa els municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Reixac, tots situats al Vallès Occidental. El Ripoll es troba encaixat en un paisatge de talussos i terrasses al·luvials, amb cursos fluvials tributaris com el riu Tort o els torrents de Colobrers i Ribatallada. Com tots els rius mediterranis, es caracteritza per tenir poc cabal, ser força irregular i tenir avingudes poc freqüents però molt importants, com la del setembre de 1962, que va causar inundacions. La seva ubicació prop de la ciutat li confereix la singularitat de ser el punt de contacte entre l’espai urbà i el rural.

 Panoràmica del Ripoll

El riu Ripoll és un testimoni excepcional de la història de la ciutat de Sabadell, ja que des de l’edat mitjana el riu ha constituït un lloc de producció. Primer amb la instal·lació de molins fariners —que posteriorment foren paperers i drapers— i finalment amb la instal·lació dels vapors.

A la dècada dels cinquanta, amb el creixement urbà i la industrialització, el Ripoll va entrar en un procés de degradació que va provocar l’allunyament dels ciutadans i ciutadanes. Des de la segona meitat dels noranta el procés s’ha invertit gràcies al desenvolupament i l’aplicació del pla de recuperació integral del riu Ripoll, engegat per l’Ajuntament de Sabadell. Avui pot afirmar-se que el Ripoll torna a gaudir de bona salut i que Sabadell ha redescobert el seu riu i la riquesa del seu paisatge.

El Molí Mornau,de propietat privada, és un dels millors exemples d’edifici preindustrial de Catalunya, tant per les seves dimensions com per l’estat de conservació.

El projecte de recuperació integral neix amb el propòsit d’estimular la recuperació i dissenyar un futur on sigui compatible l’ús social i l’econòmic amb el valor natural i ambiental com per exemple la millora de la qualitat de l’aigua del Ripoll que inclou tant el sistema de sanejament com també la reutilització de l’aigua. Pel que fa a la llera del riu, s’han millorat i reforçat els marges per tal de garantir la protecció davant possibles avingudes. També s’han creat zones d’estada i s’ha ordenat l’horta mitjançant un reglament d’ús.

Anàlisi de les aigües del Riu

Reforestació al Riu Ripoll

Tot seguit es recullen els eixos del pla de recuperació integral del parc fluvial del Riu Ripoll

 A més a més...

L’estació depuradora del Ripoll, inaugurada l’any 2002, permet que l’aigua torni sanejada al riu.

Sabies què...?

El riu ripoll compta amb una zona humida destinada a aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les plantes aquàtiques, que a part del seu caràcter paisatgístic i ecològic contribueixen a millorar la qualitat de les aigües que provenen de la planta de depuració de Can Roqueta. Les espècies vegetals són: el canyís (Phragmites sp) i la boga (Typha sp), i d’altres amb menys densitat, com el jonc (Juncus sp), el càrex (Carex sp) i lliri groc (Iris pseudacorus). Les arrels d’aquestes espècies actuen com a filtre de depuració natural. El cabal màxim d’aigües depurades és de 970 m3/dia, que s’aporten al riu per contribuir a la millora de l’aigua tant superficial com subterrània. La superfície que ocupa aquesta depuració és de 17.000m² .

Tractament terciari al Riu Ripoll

L’aigua, la vegetació i la fauna són un dels indicadors més visibles per valorar els avenços en el procés de recuperació del parc fluvial del Ripoll. En aquesta línia, s’han dut a terme diverses actuacions específiques per tal de recuperar el bosc de ribera i augmentar la biodiversitat i el patrimoni natural. La recuperació del Ripoll ha fet possible la reaparició de diferents espècies d’aus que hi nidifiquen, com ara l’ànec, el capbusset o les polles d’aigua. També s’han pogut observar altres espècies com el blauet, el bernat pescaire, les garcetes i l’esplugabous, com també corbs marins a l’hivern. La millora de la qualitat de l’aigua ha fet possible el progressiu augment de la diversitat biològica i al riu hi podem trobar, a més de les aus, algunes espècies de peixos com bagres, barbs, carpes, gambúsies i perca negra.

Regulacions de pesca

La fauna que hi trobaràs..

Ajudem a la fauna: 

Pas de fauna del molí d'en Font

L’activitat humana als rius al llarg de la història ha estat causa de modificacions i transformacions envers l’aprofitament dels recursos hídrics per a usos diversos.

L’obtenció d’aquest recurs sovint ha comportat la construcció de diferents estructures transversals, preses i rescloses, que actuen de barrera i obstaculitzen la connectivitat fluvial, de manera que es creen nuclis de població aïllats entre sí, que dificulten la biodiversitat a les conques.

La solució a la discontinuïtat fluvial del curs del riu és la creació de passos de fauna que permeten tant el pas de peixos, com de petits vertebrats.

El disseny del pas de fauna consta d’un canal amb un sistema de successives basses que faciliten el pas dels peixos i permet que s’encalmi l’aigua perquè puguin descansar i així superar el desnivell següent fins a salvar la totalitat de l’obstacle. De la forma esglaonada de les basses prové el nom comú d’ESCALA DE PEIXOS.

Aquesta estructura es complementa amb uns talussos vegetals per facilitar el pas d’altres tipus de fauna, present al riu, per tal de garantir la connectivitat biològica entre els diferents trams del riu i permetre així la millora de la biodiversitat.

Si t'agrada el nostre riu i vols proposar cap mesura per ajudar a la seva conservació, no dubtis i comenta. A més a més si coneixes cap altre espai dedicat a la natura, fes-nos-ho saber :)